Aquest patró apareix quan un Dinamitzador de Control Social (DCS) és desemmascarat per la majoria i perd la seva posició simbòlica de poder. En lloc d’assumir responsabilitat o retirar-se, el DCS recorre a una estratègia de mutació: canvia de discurs, rol o aparença emocional per mantenir la seva influència.

El nom “Moviment de l’Anguila” al·ludeix a aquesta capacitat d’escórrer-se entre les esquerdes del judici social, reconfigurant-se abans de ser atrapat.

Fase 1: Desorientació pública — el DCS es mostra sorprès, fingint innocència o incomprensió.
Fase 2: Reconfiguració — adopta una nova narrativa o un rol “reformat” (víctima, mediador, conseller, etc.).
Fase 3: Reabsorció — reconstrueix la seva xarxa d’influència sota noves etiquetes, usant la confusió col·lectiva al seu favor.
Fase 4: Consolidació — torna a estabilitzar el seu control, però d’una manera més subtil i emocionalment sofisticada.

La postura:

1. El DCS, en aquesta fase, pot: adoptar una postura de víctima o de “malinterpretat”; presentar-se com un “nou líder conciliador”; utilitzar el llenguatge de l’autocrítica sense modificar la seva estructura interna; desplaçar-se cap a espais on la seva imatge no estigui compromesa; aprofitar el desconcert col·lectiu per reinstal·lar la seva autoritat des d’un altre angle.
   El patró s’alimenta de la por social al conflicte obert: la majoria prefereix creure en la redempció aparent abans que sostenir la incomoditat del descobriment.

Descripció del patró PMA

2. Descripció i funcionament: El Patró del Moviment de l’Anguila (PMA) descriu la resposta adaptativa del Dinamitzador de Control Social (DCS) quan la seva autoritat simbòlica o la seva trama d’influència són exposades per la comunitat. En ser descobert, el DCS experimenta una pèrdua de magnetisme sobre el grup i, per evitar la desintegració de la seva posició dominant, fa un moviment de reconversió narrativa.

Aquesta reconversió consisteix a canviar sobtadament de rol —per exemple, passant de líder inspirador a víctima incomprès— amb la finalitat de desplaçar el focus d’atenció des de la seva manipulació cap al suposat greuge que ell mateix pateix.

El DCS conserva així el control psicològic de l’entorn a través de tres mecanismes:

• Inversió del relat: substitueix la figura del botxí per la de víctima, presentant el qüestionament de la seva conducta com una persecució o un malentès.

• Reassignació de culpa: indueix el grup a sentir empatia o culpa per haver dubtat d’ell, utilitzant emocions col·lectives per restablir el seu estatus moral.

• Regeneració discursiva: adapta el seu llenguatge, valors i gestos a la nova conjuntura per mostrar-se més humà, conciliador o “evolucionat”, generant la impressió d’una maduresa o transformació que en realitat és estratègica.

El PMA actua com un mecanisme de supervivència del poder simbòlic: el DCS no es dissol, es reconfigura. La seva habilitat rau en lliscar-se entre els judicis, reacomodar les percepcions i conservar el comandament invisible sobre el flux emocional del grup.

3. Resultats socials: L’efecte immediat del PMA és la confusió col·lectiva. Els membres de la comunitat, incapaços de discernir entre una transformació genuïna i una maniobra psicològica, tendeixen a dividir-se en dos bàndols: els que perceben la impostura i els que compadeixen el manipulador.

Aquest fraccionament del teixit social provoca:

• Dissonància moral: la línia entre veritat i falsedat es torna difusa; l’ètic i l’emocional es barregen.

• Reinstal·lació parcial del control: tot i debilitat, el DCS recupera influència sobre una part del grup, suficient per continuar actuant des de l’ombra.

• Desgast del pensament crític: l’excés d’ambigüitat desactiva la capacitat col·lectiva d’anàlisi, afavorint el retorn del patró original de dominació.

En suma, el Moviment de l’Anguila representa la mutació adaptativa del poder psicològic davant la transparència. No lluita frontalment: llisca, es victimitza i es disfressa d’evolució per continuar dirigint la corrent.

4. Conclusió:
   El Moviment de l’Anguila només pot aturar-se quan la comunitat deixa de reaccionar davant la forma i comença a observar el fons. És a dir, quan en lloc de creure en la nova màscara, reconeix el moviment mateix com a patró.

L’antídot no és la desconfiança, sinó la lucidesa compartida: la capacitat de veure la continuïtat del comportament sota els canvis d’aparença.

Quan un grup arriba a aquest nivell de percepció, l’energia de manipulació s’esgota per manca d’aliment emocional.

Aleshores el poder simbòlic deixa de lliscar-se: queda exposat a la llum d’una consciència que ja no busca culpables, sinó coherència.

Per a aquells que els sigui més difícil seguir aquests paràmetres, hem creat un protocol de blindatge per ajudar amb algunes tècniques a protegir-se dels DCS.